Missió al Senegal

 LA NOSTRA MISSIÓ AL SENEGAL                                                       

 

 

 

Introducció

 

La nostra missió al Senegal està fonamentada directament en l’arrel del nostre carisma: l’accés de la dona a l’educació. Al Senegal, la promoció de la dona és una tasca pendent, encara actualment, i les Escolàpies treballen generant espais educatius formals i no formals que afavoreixen aquesta promoció.

La missió escolàpia al Senegal va començar a Diembering, col·laborant a l’escola de la parròquia, alhora, que anaven fent una immersió en el coneixement de la llegua, les costums i la cultura locals. el poble, Però als tres anys d’estar a Diembering, a demanda del poble que pel seu enclavament tenia difícil accés a centres de salut per rebre assistència sanitària, i molt a contracorrent del que sol ser la missió habitual de les escolàpies, es va construir a Diembering una maternitat. Aquest centre va permetre un contacte directe i proper amb les dones, que ja amb edat molt jove queden embarassades,  i amb les famílies, Ara ja, de la maternitat se’n cuida  el personal  natiu que s’ha anat formant durant tots aquest anys.

Els espais educatius al Senegal van anar creixent en funció de les necessitats de l’entorn, sobretot de les noies, així el següent pas va ser la creació de parvularis: “Jardins d’Enfants”, que són un dels punts forts  actuals de l’educació Escolàpia al Senegal. Com deia Sant Josep de Calassanç:

“Si per l’alba s’endevina el bon dia...
per l’educació de la tendra infància depèn la resta de la vida.”

Les escolàpies tenen avui dia al Senegal quatre Jardins d’Enfants en quatre pobles diferents  :

  • Diembering, amb 140 places
  • Boukitingou, Oukout i Diakene, amb 50 places cadascun

 

Gairebé en tots els pobles del Senegal hi ha escoles primàries  gratuïtes on les nenes entre 6 i 12 anys poden assistir, però, quan arriba el moment dels estudis secundaris, no tenen opcions perquè els centres educatius no estan als seus poblats i queden limitades, és el primer moment d’abandonament dels estudis, sobretot per les nenes.

Davant d’aquesta situació, les escolàpies han anat generant espais residencials: “Foyers”, a Oukout,  Diembering i Ziguinchor, , actualment amb 32 places cadascun..

Més endavant, davant de la situació de voler acompanyar a aquestes noies  internes o d’altres que tenen capacitat pels estudis universitaris, es va crear una Residencia Universitària Femenina a Ziguinchor per facilitar l’accés a estudis universitaris a les noies ,la majoria provinent de la zona rural.

Per tant, el desenvolupament de la nostra missió ha estat en funció de l’educació d’infants i joves, però sobretot de les noies.

A partir d’aquest eix transversal, es desenvolupen tasques de col·laboració a parròquies en grups juvenils de esplai i culturals, es generen espais d’educació no formal, com les colònies d’estiu, es facilita la guarderia. “Garderie” a l’estiu, en alguns poblats, per a facilitar el treball de les mares que estan en aquest temps dedicant-se al cultiu de l’arròs...

Sempre al servei de les persones i encarnades en l’entorn on hi són, amb diferents ètnies, costums, llengües i creences, les comunitats escolàpies van donant resposta a les necessitats educatives que els surten al pas.

  • Així, la missió senegalesa avui està ubicada a tres regions: Dakar, capital, a la regió de Ziguinchor (Oukout, Diembering, Boukitingou, Diakene i Ziguinchor) i Mampatin a la regió de Kolda.

 

Eix Transversal de la missió Escolàpia: l’educació de la dona

 

La missió escolàpia al Senegal, com arreu del món,  es concreta en l’educació integral d’infants i joves amb la convicció que l’educació allibera a les persones i transforma els entorns i la societat.

La situació és la següent:

  • L'obligació ja des de molt petits/-es de treballar en tasques superiors a les seves capacitats físiques, i el baix nivell en els estudis, provoca l'abandonament escolar, sobretot en les noies a l’edat de 12 anys.
  • Malgrat els esforços del govern, l'escissió en les nenes es encara una pràctica molt habitual amb el patiment que comporta per a les noies.
  • Abandonament  de l'escola abans dels 14 anys a causa dels matrimonis forçats o dels embarassos precoços.
  • Manca de formació de la dona per a una bona atenció i educació de la família, principalment dels/de les  seus/-es fills/-es.

Creiem en la força alliberadora de l'educació i la posem al servei de la dona perquè creixi en llibertat i autonomia a través de la formació que rep, els coneixements que va adquirint i de l'acceptació i superació de si mateixa. Volem que les joves siguin conscients dels seus valors i de la seva capacitat per prendre decisions, per  a comprometre’s i viure amb responsabilitat per a elles mateixes en tots els àmbits de la seva vida.

Eduquem a partir de la seva cultura per a poder donar resposta a les exigències del nostre temps. Unim i potenciem les diferents tasques i responsabilitats, que com a educadors/es realitzem, per tal d’aconseguir la educació integral i harmònica que la dona necessita.

Volem promoure l'educació integral de la dona, nens/-es i joves, a través de les escoles bressol i parvularis “Jardin d’Enfants”; de les escoles i dels  internats (foyers); de la residencia Universitària, i els centres i espais d’educació no formal, sempre col·laborant amb les famílies, amb els/les mestres i amb les autoritats de cada poble. En els nostres centres, procurem crear un clima familiar, constructiu, de convivència i de respecte, organitzant tota mena d'activitats educatives i formatives per a nens/-es i joves.

Vetllem perquè tota dona tingui accés a la cultura i a l'educació, sobretot les de classes socials més desfavorides. Vam optar per la dona i la família, ja que en ella se situa l'arrel mateixa de la vida. Allà on hi ha una dona ben formada, anima i dóna vida, fent créixer tot on ella hi participa. Treballem perquè trobi el sentit de la seva vida i la pròpia felicitat en la seva realització personal, sent capaç de transmetre l'educació que rep en l'entorn familiar on viu.

Els objectius fonamentals són: la mateixa oportunitat de formar-se que a l’home, equilibrant l'escolarització entre nens i nenes.

  • Lluitar contra la marginació de la dona.
  • Ensenyar-los a descobrir alternatives d'oci de caràcter formatiu.
  • Oferir , als nostres centres, unes condicions mínimes perquè puguin desenvolupar la seva intel·ligència a través de nous mètodes d'estudi, lectura i informàtica.
  • Proporcionar material de suport:: llibres, ordinadors, classes de recuperació, repàs de lliçons, suport a l’estudi, etc.
  • Procurar formació sexual per a evitar els embarassos precoços..                                                                                                                                     
  • Lluitar contínuament per a evitar els matrimonis forçats.
  • Afavorir la promoció de la dona i la seva inserció en el món laboral a través de l'educació.
  • Frenar l'emigració cap a les zones urbanes per a treballar com a empleades de la llar, vivint en unes condicions infrahumanes.

 

A més a més, pel que fa a estructures i espais educatius ens trobem que en general es necessari crear estructures d'educació integral que combinin l’estudi, el treball i l’oci on els/les joves puguin:

  • Conèixer la seva realitat per que es desperti en ells i elles el desig de lluitar junts/-es per un mont millor.
  • Tenir accés a estructures de formació, cultural, sanitària, social, que els permetin avançar com a persones capaces de col·laborar en la bona marxa de la societat.
  • Sentir-se acompanyats/des i rebre orientació en el seu procés personal i professional.
  • Aprendre a guanyar dignament el seu pa sense haver de dependre de lligams que els/les esclavitzin.
  • Formar-se per implicar-se en la lluita cultural i social per a una vida digna a la que tota persona té dret.

 

Els diferents pobles on fem presència.

 

Al Senegal hi ha un clima tropical amb dues estacions: una seca de 9 mesos i una altra de pluges, de tres mesos. Això fa que només puguin fer una collita anual, insuficient per a poder satisfer totes les necessitats de la família.

El jovent representa el 60% de la població. La zona rural té un nivell molt baix d’alfabetització, En el cas de la dona, el nivell és, encara, molt més baix.

Les nostres obres se situen a la Cassamance, concretament a la “Basse Cassamance” (regió de Ziguinchor) i  a la regió de Kolda.

La Basse Cassamance, és un territori d’una gran riquesa cultural, molt marcada par l’animisme, constituint conjunts de reialmes amb un rei religiosos al capdavant de cada reialme, son garants de la cultura local i tradicions ancestral, respectats per a tothom fins i tot per les autoritats  polítiques i administratives.

Com hem anat comentant, les Escolàpies tenen avui dia al Senegal, a més a més d’una comunitat a Dakar, capital del país, als següents pobles:

 

DIEMBERING

Diembering esta situat al sud del Senegal, és  el primer poble  al que varen arribar les escolàpies en 1966.

Esta situat à la regió Ziguinchor dins del Departament d’Oussouye i està construït a sobre  de dunes fixes de sorra.

Està organitzat en sis grans barris i té una població d’uns 3.000 habitants. És un poble autèntic de l’ètnia Diolà,  amb una llengua pròpia el “Watay” i és molt conservador de la cultura i costum ancestrals.  Té unes grans extensions del cultiu d’arròs, per a l’autosubsistència.

 

OUKOUT

Oukout està també situat al sud del Senegal, a dos kilòmetres d’Oussouye i a 42 kilòmetres de Ziguinchor . La població actual és d’uns 1500 habitants, d'ètnia diolà distribuïts en dos grans barris.

Fa uns cinc anys que es va instal·lar l'electricitat, però aquesta no és contínua, per al subministrament d'aigua es serveixen principalment dels pous.

Les principals activitats econòmiques  tant de Diembering com d´Oukout són:

  • A l'estació de pluges la gran activitat és l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arròs, com a activitat principal ja que és l'únic mitjà de subsistència; el cultiu de llegums i cacauets és per fer la barata o comerç per adquirir altres productes.
  • Durant l'estació seca és el cultiu del vi i oli de palmera, petites granges domèstiques, recollida de llenya per a ús domèstic o per vendre.

Aquests dos pobles estan organitzats en petites associacions per a l'ajuda mútua per a tots els treballs del camp, i d’altres activitats,  ja que tot es fa a mà. Les dones també estan organitzades en grups per a tot treball o activitat econòmica o recreativa.

 

ZIGUINCHOR

És la capital de la regió natural de la Casamance i la regió administrativa de Ziguinchor i està situada al sud-oest del Senegal. Té una població d’uns 523.840 habitants (Cens 2013). Es comunica amb Dakar per carretera, avió o vaixell, està a una distancia de 450 Km.

En el centre hi trobem encara cases colonials; antigament era un gran port comercial. Degut a la emigració que ve dels petits pobles, Ziguinchor ha crescut molt formant-se nous barris que acullen les persones que hi venen per poder solucionar el seus problemes econòmics, de treball i d’estudis. D’altres s’escapen de les guerrilles internes que ja fa més de 30 anys que pateix la regió, degut als problemes polítics entre el govern central i un grup que busca l’autonomia de la regió. Els centres educatius de secundària, la universitat i altres estudis professionals, tan públics com privats només es troben a Ziguinchor, això fa que hi hagi una gran concentració de jovent.

La principal activitat econòmica, tan en la zona urbana com rural, és el cultiu de l’arròs en temps de pluges, essent el principal mitjà de subsistència per a les famílies. En segon lloc hi ha el cultiu del cacauet. A la regió no hi ha altra industria, que una fàbrica que es dedica a l’elaboració de l’oli de cacauet. El cultiu de verdures es fa d’una manera familiar o per grups, en associacions; això els permet obtenir mitjans per cobrir altres necessitats de les famílies.

 

Tots els materials de construcció, maquinaria, utensilis i d’altres provenen de Dakar i és en el mateix Ziguinchor on tothom pot adquirir-los, això fa que tots el productes s’encareixin.

Degut a la forta emigració de jovent cap a Ziguinchor a la recerca de continuar els estudis superiors o de la recerca d’un treball, a la vil·la i ha una gran mancança de centres d’acollida i orientació, pels nois, i encara més per a noies que són les primeres en deixar els estudis, sigui per la pressió de la família a quedar-se al costat d’ells per els treballs domèstics, per casar-se o per manca de mitjans econòmics.

 

MAMPATIM

Mampatim és un poble de la regió de Kolda al Sud-est del Senegal. Es el cap de partit del districte  i consta de 108 pobles molt separats entre ells, té una població d’uns 26.000 habitants. El 88% de la població pertany a l’ètnia “peule” també hi ha els “mandingues, balantes, bainounks, diolàs, manjaks”.

L’economia està basada en l’agricultura, conreu d’arròs, blat de moro, mandioca, mill, cotó, cacauets..., i la ramaderia: ramats de cabres i vaques, que més que una ajuda per a la família representen un reconeixement social. També hi ha una gran explotació forestal, que deixa els boscos delmats. De tota manera, moltes vegades tot això es insuficient per a la subsistència.

La majoria de centres escolar  son públics i manquen de llum i aigua corrent. El nombre d’infants per classe fa que no  treballin  en bones condicions. Les famílies es troben amb moltes dificultats per enviar els infants a l´escola : llunyania dels centres, manca de mitjans econòmics per als material escolar, no es volen quedar sense la mà obra per treballar els camps i vigilar els ramats.  A això s’afegeixen les absències  contínues per festes tradicionals i tot això s’agreuja si es la noia la que tenen que enviar à l’escola,

 

Plataformes educatives

 

Les estructures escolars han millorat molt, ja que l’Estat del Senegal ha fet mols esforços per poder construir escoles de secundària a molts poblats.. Malgrat tots el esforços, el mitjans amb què compten els alumnes són molt precaris: falta de continuïtat en els estudis; molts alumnes per aula; falta de llibres, material escolar i mitjans informàtics...

També hi ha moltes escoles de primer cicle provisionals, construïdes amb fulles de palmera on hi ubiquen dos o tres nivells en la mateixa aula. Les llargues absències dels mestres, per diferents motius, fan que els alumnes perdin moltes classes.

En no haver-hi estructures d’acollida, hi ha una gran mancança d’activitats de formació, de seguiment dels estudis i d’oci fora de l’escola. No es té en compte que això és un poderós factor per eliminar la pobresa i donar-los la possibilitat de créixer i desenvolupar-se.

Les Escolàpies a la missió del Senegal, a més a més de participar donant classes en escoles de primària i secundària, i en grups juvenils de parròquies, catequesis, etc., compten amb les següents plataformes educatives:

 

  Diembering

  • Jardin d’Enfants (parvulari i maternal)  amb 140 infants
  • Foyer (internat) de noies de  12-16 anys (32 places)

  Oukout

 

  • Jardin d’Enfants (parvulari )  amb 50 infants
  • Foyer (internat) de noies de  12-16 anys (32 places)

  Ziguinchor

  • Jardin d’Enfants (parvulari )  amb 50 infants
  • Foyer (Internat) de 16-19 anys (32 places)
  • Escola secundaria Paula Montal
  • Residència Universitària

  Mampatim

  • Centre Socio-Cultural de reforç escolar
  • Grup de dones.

  Boukitingou

  • Jardin d’Enfants (parvulari )  amb 50 infants

 

  Diakene

  • Jardin d’Enfants (parvulari del poble )  amb 50 infants

 

 

 

Jardins d’Enfants.-

Els Jardins d’Enfants són espais educatius que treballen amb els infants de 3 anys fins als 6 que es quant poden entrar a les escoles d’estudis primaris. Equivalen a l’educació infantil del nostre sistema educatiu.

 

Foyers.-

Internats on poden residir noies dels diferents poblats que volen accedir a estudis d’ensenyament secundari. Aquests estudis tenen una durada de quatre cursos  a Diembering i Oukout i tres cursos en el cas de Ziguinchor. Les noies resideixen als “Foyers” tots els dies, caps de setmana inclosos, durant els 10 mesos, d’octubre a juliol, que dura el curs. Al mes de juliol sol haver-hi els exàmens.

En el nostres  tres internats acollim  en cada un 32 noies entre 11 i 18 anys, que provenen de les famílies mes necessitades. L'aportació econòmica per tot l'any és molt petita. No arribem a cobrir el que es gasta per a menjar, i es subsisteix amb ajuda de persones conegudes i amigues als que hem de recórrer per poder portar el projecte endavant.

El fet de viure en els nostres internats, fa que les puguem ajudar en la seva formació humana, intel·lectual i cristiana que els hi permetrà tirar endavant.

Com a dones, si s’allotgessin a casa de familiars, la seva primera obligació seria sempre ajudar a la família en totes les feines de la casa havent de deixar els estudis en últim terme. Aquest fet, fa que moltes noies no se’n surtin i acabin abandonant els estudis. Llavors intenten anar a la capital per trobar feina, i aquí es troben amb noves dificultats i paranys, sobretot si no en troben: mal viure, prostitució, drogues...

 

Residència Universitària Femenina

Amb la intenció de donar continuïtat a l’acompanyament de les noies que passen pels Foyers, les escolàpies, fa sis anys van obrir una residència universitària a Ziguinchor amb una capacitat per 66 noies. Aquest espai educatiu permet poder continuar oferint una formació integral a joves universitàries per ajudar-les a desenvolupar els seus propis valors i qualitats per a poder prendre’s  amb responsabilitat el seu futur.

Intentem acollir les noies amb el desig de col·laborar en la seva formació i creixement com a dones davant una societat plural.

La residencia es per la noia:

  • Un lloc per a formar-se i per a compartir amb les altres estudiants, en un ambient amical i afectuós, les seves ambicions i problemes, els seus valors, etc., sempre en el marc d’una formació adequada als nostres temps.
  • Tenir l’oportunitat de viure en un clima de família que li exigeix el respecte mutu per a viure juntes els valors universals de llengua, creences, ètnies i costums per viure dins un mon sense fronteres humanes.
  • Es un espai per demostrar l’excel·lència intel·lectual i humana mitjançant un esperit de col·laboració i ajuda mútua.
  • És un lloc on tothom te el dret de sé feliç i de fer feliç a les altres…

 

Centre socio-cultural de reforç escolar

A Mampatim acollim a infants i joves per fer reforç en horari extraescolar per:

  1. Autoconeixement cultural, social i personal progressius mitjançant serveis concrets, col·laboracions i responsabilitats pacifiques i eficaces.
     
  2. Atenció als més petits i febles, a través d’activitats lúdiques i d’estudi.
     
  3. Preocupació per despertar l’interès de la família per l’educació integral dels seus/ves fills/es.
     
  4. Integració dels/de les mestres  i de les famílies en la tasca educativa.
     
  5. Desenvolupar la Intel·ligència dels joves a través dels jocs i de les activitats d’oci per tal d’afavorir un creixement sa en favor del desenvolupament i de la pau.

Conscients que tot infant i jove en edat escolar, sigui d'on sigui, té dret a poder anar a l'escola i a una educació, davant les mancances en aquest sentit, les escolàpies treballem per intentar, en la mesura que sigui possible, compensar aquesta situació.

Aquesta és la raó principal per la que s’han anat creant espais d’acollida, internats, etc., en cada lloc on hi estem.

Els espais d’acollida, els caps de setmana i als períodes de vacances, es posen al servei d’altres grups; d’infants, noies, joves i adults que els sol·licitin, sempre per activitats que siguin de caràcter educatiu.

 

A l’estiu...

Des de fa molts anys, en temps de vacances escolars, les escolàpies mantenen la seva activitat educativa pensant en les necessitats, tant de les famílies com dels infants i joves. Durant l’estiu, als poblats, no hi ha  cap mena d’activitat  d’oci.   

A més a més, els tres mesos d’estiu són un temps molt fort per les famílies  ja que s’ha de treballar molt. És el moment del cultiu de l’arròs i tot infant i adult amb capacitat de treballar hi participa. Del conreu treballat dependrà  la collita, i cada família té en joc l’autoalimentació per tot un any.

 

Les Escolàpies organitzen al temps d’estiu:

 

Colònies

Als diferents poblats, a través de les escoles i les parròquies es fa una crida a participar de les colònies d’estiu. A l’activitat els infants poden aprendre i somiar un mon nou i diferent del que estan acostumats/des.

Cada any es segueix el tema central, que està marcat, pel govern senegalès i es programen totes les activitats en relació  aquest tema. El nombre de nens/es que poden participar és de 100, i les edats entre 6 i 12 anys acompanyats/-es per uns 30 monitors/es amb titulació o en pràctiques que han anat preparat durant el curs tota la programació de les activitats.

 

Guarderies

Per alliberar les mares  perquè puguin treballar, en aquest espai, durant els mesos de pluges, acollim els mes petits durant tot el dia. També ens ajuden aquesta tasca alguns monitors/es i voluntaris/es. Cada infant col·labora, aportant, simplement, la mesura d’arròs que ell/a menjaria a casa.